dimecres, 28 de desembre del 2011

FITXA DE LECTURA

N'heu de complimentar UNA per cada llibre que heu llegit.
Es fan a classe, el dia i hora que se us indiqui.
Podeu tenir el llibre al davant, si voleu.

I PRESENTACIÓ DE L'OBRA
Títol, autor, editorial i any d'edició.
A quin gènere pertany?
Resum molt breu de l'argument (màxim 5 línies). No copieu el text de la contraportada.
Època i lloc en què passa l'acció.

II. JUDICI CRÍTIC OBJECTIU
Justifica breument el perquè del títol.
Com és el protagonista de l'obra i com canvia al llarg de la història (màxim 5 línies).
Quines idees (pensaments, comentaris) t'han vingut al cap mentre llegies el llibre? (màxim 5 línies).
Menciona algun personatge secundari que t'hagi cridat l'atenció i explica breument el perquè (màxim 3 línies).
Tria algun moment "especial" del llibre i explica què hi passa. Aquest moment ""especial" et podrà servir per al teu treball final (el còmic o el curtmetratge).

III AVALUACIÓ PERSONAL
Dóna cinc raons BEN FONAMENTADES per recomanar (o per no recomanar) la lectura.
No serveix, per exemple "No el recomano perquè és avorrit" o "Sí el recomano perquè és guai".

PUNTUACIÓ DE LA FITXA

Màxim: 30 punts.
De 0 a 10 punts per la correcció lingüística (faltes d'ortografia i de puntuació). (CL)
De 0 a 10 punts per la respondre exactament al que es demana. (CH)
De 0 a 10 punts per l'originalitat a l'hora d'expressar les pròpies idees. (OR)

QUÈ ÉS EL CÒMIC?


Tots sabem què és i tots n'hem llegit.
Sabem que és una combinació d'imatges dibuixades i de text.
Les imatges segueixen un ordre i es disposen en marcs, anomenats vinyetes.
I el text apareix embolicat en les anomenades bafarades.
Per tant, sabem el més bàsic del seu llenguatge.
El vam aprendre a còpia de llegir còmics.
No vam necessitar estudiar res.
Però si n'hem de fer un caldrà un petit esforç.
Com més en sapiguem de les convencions del còmic, més ric en serà el resultat.

Definició: “llenguatge que combina una narració literària
feta a través d'elements icònics (...)
necessita un seguit de recursos o elements gràfics
que recolzen o simulen els efectes visuals
per al desenvolupament de l'acció,
segons un seguit de convencions establertes
des del naixement del mitjà” (Viquipèdia)

ELEMENTS BÀSICS DEL LLENGUATGE DEL CÒMIC



LA VINYETA

Unitat bàsica. Requadre que conté imatges dibuixades
on es desenvolupa la història.
En cada vinyeta se simula algun canvi en el temps o en l'espai.
Les imatges es poden presentar en diversos plans:
primer pla, pla mig (per la cintura), pla americà (pels genolls),
pla general (personatges sencers), pla de conjunt o vistes panoràmiques
El contingut de la vinyeta en fa variar les dimensions.
L'ordre de lectura és de dalt a baix i de dreta a esquerra.

LA BAFARADA

També anomenada globus o fumet:

Espai que recull el text que correspon a les paraules
o pensament dels personatges.
Presenta diverses formes. Té un apèndix que surt del globus
i s'orienta cap al personatge.
Si no hi ha apèndix, indica la narració (veu en off).


D'ALTRES ELEMENTS

Elements cinètics (moviment):

-trajectòria: línies que marquen el desplaçament
-núvols de pols: situats darrere d'un element que es mou a gran velocitat
-estrelles: per representar cops rebuts per un personatge; pot anar acompanyat d'ocellets
-impacte: en forma estrellada, acompanyada de núvols de pols i onomatopeies
-moviment repetit: repetició de línies de contorn per representar moviments com flexions, girs...
-tremolor: línies al voltant d'un personatge per simbolitzar por, nerviosisme...

Metàfores visuals (estats d''ànim):

-una bombeta damunt del cap significa que el personatge ha tingut una bona idea
-un tronc i una serra vol dir que el personatge dorm (i ronca)
-tres gotetes (o tres línies) al voltant del cap d'un personatge indiquen que està sorprès
-serps, núvols amb llamps, calaveres, punys tancats...dins d'una bafarada simbolitzen paraulotes

Onomatopeies (sons):

-varien segons l'idioma
-es poden fer amb un traç més gruixut i van acompanyades de signes d'admiració
-en fem servir moltes de l'anglès: SNIFF, SPLASH, SLAM, GLUPS, MUACK, BOOM, BANG, GRR


PER SABER-NE MÉS

Clica aquí per revisar sobre els conceptes que hem llegit.

Una mica de pràctica, on line? Veuràs que divertit!

I si vull avançar, puc clicar aquí.

dimarts, 13 de desembre del 2011

DE QUÈ HEM PARLAT AVUI?

A través de jocs (pot ploure en sec?), de contes (que ximple, en Mohandas!) i sobretot una reflexió seriosa, guiada per en Carles, que en sap un niu, hem entès coses que ja sabíem i que no n'érem conscients.

El poder seductor de la paraula, el fet que llegim constantment, què és un tòpic, la necessitat de sotmetre l'enginy a una constricció, l'ambigüetat, els mites i les llegendes, els plànols i les seqüències, el nus necessari per a qualsevol història...(i seguir que me'n deixo, de coses).






Uf, sona feixuc, però en Carles ha aconseguit fer-nos somriure en més d'una ocasió. I és que es nota que li agrada llegir i parlar.

dilluns, 12 de desembre del 2011

L'HOME INVISIBLE

 A qui no li agradaria ser invisible? Quantes vegades no haurem vist pel·lícules en què algú es pot tornar invisible? Passa alguna cosa si ens tornem invisibles? Aquestes preguntes i moltes més queden resoltes llegint aquest llibre. És la història d'un jove científic que descobreix una fórmula per fer invisibles els objectes, els animals i fins i tot les persones. Un dia ell mateix es fa invisible, però això li portarà molts problemes. Acabarà tornant-se boig i convertint-se en un assassí.


LA VERITABLE CONFESSIÓ DE CHARLOTTE DOYLE


Una noia de tretze anys és acusada d'assassinat, jutjada i declarada culpable. Assistim en primera persona (per això es tracta d'una veritable confessió) a la versió dels fets elaborada per la pròpia jove, força anys més tard. I això vol dir que tot plegat té prou valor per ser explicat. Però com diu ella mateixa: "si les idees fortes i l'acció us ofenen, no la llegiu. Jo intentaré explicar la veritat, tal com la vaig viure".

PER 13 RAONS

Una noia se suïcida perquè no pot aguantar la pressió. Algú ha anat esbombant per l'institut que és una jove sense moral, capaç de mantenir relacions amb qualsevol. Tot perquè aquest algú ha presenciat un petó d'amagat. I ja se sap l'efecte bola de neu: que m'han dit que diuen que a algú li sembla que, però segur que és allò altre...I embolica que fa fort. Abans de fer-ho, la noia enregistra set cintes de cassette, per les dues cares, on analitza la part de responsabilitat que toca a cadascuna de les persones que hi tenen a veure. Per sort hi haurà algú altre que intentarà comprendre el perquè de les coses.

NO I JO

En Lou té tretze anys. A casa, la seva família viu tancada en un silenci aclaparador, i a l'escola l'han passat de curs per ser massa intel·ligent. Però se sent incapaç d'establir lligams i de tenir amics, i encara menys d'enamorar-se. Per això es passa el temps col·leccionant paraules, somiant amb un petó que no arriba i fixant-se en les emocions dels altres en les estacions de tren. En una d'elles troba Nolwenn, una noia sense sostre, solitària com ell però rebel. Al marge de la bogeria de la gran ciutat, els dos joves bastiran una amistat que podria canviar les seves vides i, qui sap si reduir la injustícia i la misèria del món.

ELS JOCS DE LA FAM

Una història ambientada en el futur, en un país destruït que havia estat els Estats Units. Després d'una guerra, el Govern decideix dividir el territori i sotmetre'l de la manera més cruel: a través de la fam. La gent haurà de treballar literalment per un tros de pa. I per recordar el poder que té sobre les vides de les persones, cada any convoca uns Jocs, una mena de concurs televisiu obligatori de veure. En aquest joc cruel, un noi i una noia de cadascun dels dotze districtes competeix per salvar la vida. Assistim al moment en què la Katniss hi va per evitar que enviïn la seva germana petita. I patirem amb ella per lluitar per sobreviure als perills...i a l'amor. Una novel·la que enganxa des de la primera pàgina, de la qual es farà (o ja s'ha fet?) una versió cinematogràfica.

divendres, 2 de desembre del 2011

KAFKA I LA NINA QUE SE'N VA ANAR DE VIATGE

 

Una nena perd una nina en un parc i es posa a plorar desconsoladament. Un escriptor txec, Franz Kafka, intenta fer-li passar el disgust amb una petita mentida: li diu que és un carter de nines i que sap que la nina ha marxat de viatge. A més, d'aquí a poc li escriurà una carta per justificar-ne el motiu.
 
Això farà que cada dia hagi de redactar una carta on explica coses dels diversos països i ciutats que coneix en el seu viatge.
 
Un detall: Franz Kafka va existir realment, i hi ha una llegenda que narra que l'anècdota de partida del llibre és de veritat. Però això no s'ha pogut demostrar. Es tracta, doncs, d'una llegenda?

CORALINE


Una història que, com més hi penses, més intraquil et deixa. Una nena que va a viure amb els pares a una casa molt gran. La Coraline s'avorreix, perquè, com que plou, no pot sortir a jugar al jardí. El pare li suggereix que compti les portes que hi ha a la casa. Totes s'obren i porten en algun lloc. Totes menys una, que dóna a una paret. Un dia que els pares no hi són la nena descobreix que la porta s'obre i que a través d'un passadís, s'arriba a una casa exactament igual que la seva. Allà hi troba la seva altra mare, que és una dona molt carinyosa...i que té uns botons cosits als ulls. "Queda't amb nosaltres, Coraline, nosaltres t'estimem més que els teus pares", li diuen. I la nena dubta...

dimecres, 30 de novembre del 2011

LA MEVA FAMÍLIA I ALTRES ANIMALS

Un noi anglès, en Gerry, viu amb la seva família. Tots estan malalts i la culpa d'això és el temps que fa a Anglaterra, ja ho sabeu: ara plou, ara bufa el vent, ara fa fred. Un bon dia la mare decideix vendre-ho tot i que tots plegats marxin cap al sud, cap a Grècia, on sempre fa bo. El problema serà quan hagin de fer les maletes: alguns dels germans hi posaran massa coses. I el que es troben a Grècia serà...curiós de veure i de llegir.
I no, no us penseu que a la seva família són uns animals...només una mica especials. I sí, a en Gerry li agraden molt les bèsties, i quan sigui gran, treballarà en un zoo.

HE TORNAT A JUGAR AMB LA MARE I SE M'HA ESPATLLAT

Esperem que no jugueu amb la mare com qui juga amb una joguina, i si mai ho feu, tant de bo no se us espatlli, perquè deu costar molt arreglar-la.

Aquí tenim un recull d’històries, curtes, amb sorpresa, en què les paraules són molt més que lletres combinades. No espereu contes típics, del "vet aquí". Segur que llegir aquest llibre us servirà per pensar i encara millor, per comparar les teves idees amb les dels companys. En voleu un exemple? Una nena que no vol seguir les regles d'ortografia i s'encaparra a dir (i escriure) Hamsterdam, en comptes de Amsterdam. Que potser la capital d'Holanda és la ciutat on viuen els hàmsters?

Qui diu que un llibre no pot contenir disbarats?

CORNÈLIUS O EL REBOST D'IMPOSSIBLES



Què és un rebost? Hi ha coses impossibles? Es pot comprar tot amb diners? Aquestes preguntes, i potser moltes més, tenen resposta en aquest llibre.
Tort és un poble de muntanya molt especial: no hi ha res recte! Un bon dia, en Tobies, un nen, i en Cornèlius, que té aparença de mag, hi arriben. De seguida coneixen la Mar, una nena del poble i el seu avi. Els nouvinguts obren una "botiga" fantàstica : un rebost d’ impossibles, on la gent de Tort troba tot allò que necessita (i que en ocasions li sobra a algú altre). Però tot plegat es "torça", perquè no tothom entén ni troba bé la iniciativa.
No us perdeu els noms d'alguns personatges: són força curiosos!

dilluns, 21 de novembre del 2011

HÀBITS DE LECTURA ARREU


Les estadístiques parlen que el país amb més gent que té l’hàbit de lectura és el Japó (91% de lectors habituals). El segueixen els països nòrdics (sobretot Suècia i Finlàndia, amb percentatges superiors al 80%). Raons d’aquesta preferència poden ser que les biblioteques són concebudes com a llocs per compartir experiències culturals i de trobada (les tertúlies literàries són molt habituals).

Els suecs demanen en préstec uns vint llibres per any. A Espanya, només 0.2 llibres per habitant i per any, és a dir, CENT vegades menys. L’estat espanyol és al vagó de cua d’Europa, només lleugerament per sobre de Grècia i Portugal. Tots estan al voltant del 30% de lectors habituals.

Alguns països sud-americans tenen índexs de lectura encara més baixos. A Mèxic, només un 2% dels seus habitants es declaren lectors habituals.

Pistes per a la reflexió.

  1. Creus que es pot establir una correlació entre hàbits de lectura i benestar econòmic? Justifica la teva resposta.
  2. Com es podria aconseguir índexs de lectura més elevats. Feu-ne una pluja d’idees a classe i envieu-la per mail.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

LECTURIL

Això va genial, no per als refredats, sinó en època d'exàmens i també quan tens temps lliure. Recomanat per a tothom, grans i petits.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

LA PRIMERA VISITA A LA BIBLIOTECA





Ja ho sabeu: consistia a conèixer-la per dins. Quins serveis ofereix, què hi podem trobar, com cal comportar-se...I també quins llibres ens toca treballar!








Les fotos mostren diversos moments de la visita d'alguns cursos.