A través de jocs (pot ploure en sec?), de contes (que ximple, en Mohandas!) i sobretot una reflexió seriosa, guiada per en Carles, que en sap un niu, hem entès coses que ja sabíem i que no n'érem conscients.
El poder seductor de la paraula, el fet que llegim constantment, què és un tòpic, la necessitat de sotmetre l'enginy a una constricció, l'ambigüetat, els mites i les llegendes, els plànols i les seqüències, el nus necessari per a qualsevol història...(i seguir que me'n deixo, de coses).
Uf, sona feixuc, però en Carles ha aconseguit fer-nos somriure en més d'una ocasió. I és que es nota que li agrada llegir i parlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada